Paràbola

Primer desposseint-nos de béns materials, com ens ensenya Sant Francesc,
per tal que les nostres ànimes no es distraguessin
per guany o pèrdua, i per tal també
que els nostres cossos es moguessin lliurement
fàcilment en els ports de muntanya, vam haver doncs de debatre
cap a on o on havíem d’anar, amb una segona qüestió que era
si calia que tinguéssim un propòsit, contra la qual cosa
molts de nosaltres vam argumentar ferotgement que aquest propòsit
corresponia a un bé material, que implicava una limitació o constricció,
mentre que altres van dir que era per causa d’aquest mot que érem pelegrins
consagrats més que no pas éssers errants: en les nostres ments, el mot es traduïa per
somni, quelcom buscat, de manera que només concentrant-nos poguéssim veure’l
brillant entre les pedres, i no
passar-hi cegament pel costat; tota
qüestió posterior va ser debatuda també llargament, amb arguments amunt i avall,
de manera que vam esdevenir, digueren alguns, menys flexibles i més resignats,
una mena de soldats en una guerra inútil. I la neu caigué sobre nosaltres, i el vent bufà,
i al cap d’un temps cessà —on hi havia neu, aparegueren flors,
i on havien brillat els estels, sortí el sol sobre la línia d’arbres
i així vàrem tornar a tenir ombres; això succeí diverses vegades.
També la pluja, també alguns cops la inundació, també allaus, en els quals
es perderen alguns de nosaltres, i periòdicament va semblar
que havíem arribat a un acord, les motxilles
s’alçaren damunt les espatlles; però aquest moment sempre passà, de manera que
(molts anys després) érem encara a la primera fase, encara
preparant-nos per a començar el viatge, però no obstant havíem canviat;
podíem veure-ho els uns en els altres; havíem canviat malgrat
no haver-nos mogut, i un va dir, ah, mireu com hem envellit, viatjant
només des del dia a la nit, no cap endavant o de costat, i això semblà
d’una estranya manera un miracle. I aquells que havien sentit que era necessari tenir un propòsit
cregueren que era aquest el propòsit, i aquells que havien sentit que havíem de seguir sent lliures
per tal de trobar la veritat sentiren que aquesta els havia estat rebel·lada.
Louise Glück (1943-)
(Traducció de l’anglès: Núria Busquet Molist)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s