Per descomptat

 
Què és el desig
si no l’argument immutable donat
a la boca incontenible de la ment.
Dins del crani, és el Jo
vull que omple cada espai. I després la mà
pretén abastar el plaer
ofert per la serp de plàstic. Algú diu, Sí,
tot anirà bé en un futur proper.
Per descomptat. He convocat un cos
a la cadira davant meu. Sigues tu mateix, li dic.
Aquí la memòria et fa
inalterable: la camisa, els pantalons d’estiu.
La cara bonica.
La bonica ment tràgica.
La boca voraç de la ment
que et va dir, això no és verí
no, només allò que la màquina necessita. I després
la ment es tanca en la seva fam.
El cor s’atura.
 
 
Mary Jo Bang (1946)
(Traducció de l’anglès: Núria Busquet Molist)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s