La meditació és ancestral i honorable, aleshores per què
no hauria d’asseure’m, cada matí de la vida, a la vessant,
observant com el món brilla? Perquè si hi pareu
atenció, el goig, així com el caos, és suggestió.
Pot algú apassionar-se amb el que és just, el que és
ideal, el sublim, i el sagrat, i tanmateix no comprometre’s
a treballar per la causa? Jo no ho crec.

Totes les sumes tenen un principi, tot efecte té una
història, tota bondat comença plantant una llavor.
Brots pensats per què resplendeixin. La crida de la
llum és el punt en què s’encreuen la indolència i l’acció.

O t’encens, o te’n vas.

Mary Oliver (1935)

(Traducció de l’anglès: Núria Busquet Molist)