Scout Rock

elmet

“Hi ha dies que sembla que sigui prou lluny, desinflada i agradable, amb arbres visibles i parets encriptades pels seus prats costeruts, i al cim s’hi albiren una o dues granges, gent que hi viu feliçment, i ramats que hi pasturen, i es fa evident que no es tracta de l’Eiger. Però hi ha dies que surts de casa o baixes d’un autobús que arriba des d’on sigui i t’esfereeixes de veure aquell cos, negrós i abrupte, alçant-se davant teu.”
(Ted Hughes, The Rock)

I em vaig despertar sola, en el gran llit de plomes fèrtils del meu caràcter, desocupat i invàlid per culpa del neguit. Ni la mà esquerra que agafa el llibre, ni la mà dreta petulant a sobre el pit: només volia tornar a la roca que vigila a prop del riu. Però vaig aprendre a navegar en la cadència sospesada del crit del màrtir, del buf del metge, del músic càndid, i del corb sagnant a plena nit. Perquè abordar un vaixell fantasma no és navegar, sinó ofegar-se. Perquè el dedins empeny endins fins a ferir-me la ferida. I perquè la fragilitat, tal com l’amor, cal que s’estengui, molla, bruta, en el terrat de la distància per assecar-se, i no ho vaig fer. Com el corsec del cop de puny contra la cara, com les palmeres imaginàries del paradís que no sabem fer existir.

I la roca que vigila em va caure damunt del rostre i el va partir. I llavors ho vaig haver d’escriure ja no per ella, ja no per ell, sinó per mi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s