Estranya forma de vida

“Sempre hi ha un borni o un espavilat que ens governa.”
José de Saramago

Jo soc. Josoc. Jo. Soc. Jo. I m’embrido quan parlo i quan visc perquè jo. Soc. Jo. Persona. No ésser, no ser, no visc, sinó soc. Abans que l’ésser que és, soc, ara, i tinc, dins meu, la crueltat. Que se’ns revolta als humans i ens mou, i viu i s’embrida. Però jo soc el punt final en què la meva crueltat s’estimba, i deixa de viure, i mor. Les meninges que viuen al fons del grill del món perquè, immensa, soc, i visc, i ploro i omplo. I entro. I en entrar dins, ric. Jo.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s