L’amour, malgré tout.

Tinc una tercera part del meu cor que s’ha començat a descongelar. Tinc la necessitat brutal de fer-ho, i a poc a poc anar convertint la resta del cor en quelcom aprofitable, fins a ser-ho del tot. Aquesta part que ara es descongela, l’he de dedicar a mi mateixa. Si aconsegueixo que aquest trosset m’estimi per sobre de tot, podré obtenir l’escalfor necessària per seguir descongelant. No crec que trigui gaire. De fet, crec que ja ha començat el procés.

Quan el tros descongelat sigui una mica més gran, podré dedicar una altra tercera part a ells tres, i això sí que no em costarà gens. I llavors quedarà descongelada més de la meitat del cor, només en quedarà un terç. Com que per fer-ho trigaré una miqueta més, et donarà temps de donar-me tota l’escalfor que necessito, i descongelar el terç que queda serà bufar i fer ampolles. Aquest trosset que quedarà serà tot per tu, tot. Sempre ho ha estat. Si lluites dur i fort, si et mantens ferm en els teus compromisos, si ets capaç de donar-me el que jo necessito, serà teu de nou. I, llavors, ja no tindré el cor de gel.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s