Sang fresca

Les relacions amb un vampir són d’allò més excitants, al principi. No hi ha cap mortal capaç de fer-te sentir com ells. La connexió que estableixes amb un vampir és profunda i torturadora, però a la vegada extraordinàriament captivadora. El vampir et sotmet el cos i la ment.  Deixar-te subjugar per un ésser així resulta excitant i irresistible. Aquesta necessitat animal d’una persona (si és que es pot anomenar així) t’obliga a admetre que no tens control sobre tu mateixa. Esdevens la seva presonera, però ho acceptes de bon grat, perquè el lligam que us uneix és més fort que cap altra cosa.

El problema dels vampirs és que s’alimenten de tu. Et necessiten per viure. I tu creus que la seva necessitat és amor, quan en realitat és pura supervivència. I com que no pots deixar de sotmetre’t, deixes que xuclin un dia rere l’altre la teva sang. Mai en tenen prou, mai s’acaba.  Al principi, t’encanta aquest neguit per ser posseïda. Et deixes fer, creient erròniament que és meravellós que algú et vulgui tant. Però a mesura que passa el temps, el vampir et debilita més i més. Tu no pots deixar de servir-lo, estàs a les seves mans, ja no ets un ésser independent i lliure. Ets el seu aliment. Però convençuda de l’amor que creus que ell sent per tu, et lliures sempre, malgrat que les mossegades es fan més doloroses, i la teva feblesa augmenta i acabes tornant-te fosca, apagada, sense vida, exhausta.

Quan el vampir s’adona que la teva sang ja no l’alimenta com abans, com que no està unit a tu per un vincle d’amor, sinó de necessitat, busca una nova víctima. Plena de sang i plena de vida. I llavors, com que tu ja no li serveixes, prescindeix de tu, si pot ser,  fent-te desaparèixer. Ell no pot matar-te sense convertir-te en una vampiressa i aquest fet podria ser perillós per ell, o sigui que t’afebleix cada cop més, absorveix amb avidesa la poca sang que et queda, però anant en compte de no matar-te. Espera que moris de feblesa. De dolor. De pura pena. 

Si malgrat tot no mors, si no desapareixes, si tens prou força per fugir, el vampir entén que encara pot extreure de tu el que necessita, i busca la manera d’apoderar-se de l’alè de vida que t’esforces per mantenir. Vol fer-te saber que sempre seràs seva, que no tens escapatòria. I com que no pots fer altra cosa, després d’anys i anys als seus peus, et deixes. Sabent, com saps, que si li ho permets, si el deixes xuclar una vegada més, ni que sigui per sentir per darrer cop els seus ullals finíssims clavant-se a la pell buscant l’artèria caròtida, et dessagnaràs sense remei. Però t’abandones a ell, només per sentir el plaer de saber que la teva última gota de sang vital i calenta, per uns moments, haurà corregut per les seves venes fredes, plenes de mort.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s