Parella estable

          Cari, tens pressa?
          No, per?
          No, és que volia dir-te  una cosa.
          Digues, amor, t’escolto.
          Però segur que no tens pressa?
          Que no, reina, digues què vols.
          És que no sé com dir-t’ho.
          Tal qual, preciosa, no t’ho pensis, digues-ho ja, dispara.
          Doncs a veure, com t’ho diria… És que ja fa temps que pensava que potser t’ho havia de dir.
          Doncs ara és el moment. T’escolto amb molta atenció.
          El que et vull dir és una cosa que porto temps volent dir-te, però que no t’ho havia dit abans perquè no sabia com fer-ho.
          Entenc, entenc. Doncs va, digues-ho.
          Doncs que potser hauries de saber què penso sobre una cosa.
          Aha.
          Una cosa que em té molt preocupada i que no em deixa estar tranquil.la.
          Aha.
          Voldria que sabessis que el que t’haig de dir no vull que faci que ens enfadem, perquè tu saps que ets molt important per mi.
          I és clar, i tu per mi, però és que si no em dius el què no sabré què em vols dir, i és difícil dir-te si el que em vols dir farà que m’enfadi o no.
          Sí, és clar, ja t’entenc. Però voldria estar-ne segura.
          Doncs no en pots estar.
          Doncs no sé si dir-te el que penso, és que si no estic segura, que no t’enfadaràs, potser millor no dir-t’ho.
          Però tu entens que jo no et puc assegurar que no m’enfadaré si no sé què em vols dir? Què et costa tant d’entendre?
          Ei nen, no em tractis d’idiota que ja ens coneixem.
          No et tracto d’idiota i no siguis susceptible, t’estic dient que no et puc dir que no m’enfadaré per una cosa que no sé què és.
          Hosti collons, sembles tonto, només m’has de dir que no i t’ho dic.
          Però no puc! Què et passa? Va, digues el que m’has de dir que faig tard.
          No m’has dit que no tenies pressa?
          Això era abans de passar vint minuts decidint si ho deies o no.
          O sigui que el temps amb mi se’t fa llarg? Que sóc una pesada?
          Jo no he dit això, què t’empatolles? Que estàs sonada?
          Tio, para d’insultar-me o me’n vaig.
          No t’insulto, és que no sé què et passa, sembla que t’hagis vist el cul avui.
          Mira, rei, més val que calli i no digui el que penso, que ens les tindrem.
          Ah no, digues-ho, digues-ho, ja seria hora que diguessis alguna cosa, portem així tota la tarda.
          Que no, que passo, que no vull parlar amb tu.
          Quins collons que tens, noia. Doncs si no vols no m’ho expliquis, escolta.
          Vés-te’n a prendre pel cul, capullo.
          I la tia després em diu que no la insulti.
          No em facis brometes que no fa cap gràcia, cabró.
          Però es pot saber què et passa? Que tens la regla o què?
          Ja està, ja ha sortit el tema de les hormones, ja tardaves, clar com que les dones som tan inestables, com que som tan emocionals… Ets un sexista covard.
          És que jo flipo, de veritat. Però què dius? Saps què et dic? Que passo d’enfadar-me perquè estàs com una cabra, vaig a fer un volt.
          Ja està, fugint, evitant la confrontació, com sempre.
          Però quina confrontació? Si no sé ni per què estem discutint! Què vol dir com sempre?
          Mira maco, si vols, ja m’entens. És que tens tela, tu, tens molta tela.
          Doncs escolta, si et semblo tan dolent no sé què fas amb mi… Busca-te’n un altre.
          Això és el que tu voldries, per poder tirar-te la veïna de sota.
          La Merche? Però si és lesbiana i és més lletja que un nap!
          Et penses que no sé com te la mires quan te la creues per l’escala? Això de ser lesbiana et posa, ja ho veig…
          No em crec el que sento, estàs fatal tia, fatal.
          Doncs tallem i ja està, mira que fàcil.
          Doncs molt bé, tallem i tot resolt. 

          A veure, reina, vine aquí.
          Deixa’m! No em toquis! T’odio!
          Vine, que t’abraço una mica.
          Que no! Imbècil!
          Acosta’t. Així. Un petó.
          Burro.
          Estàs més tranquil.la, ara? Jo t’estimo només a tu, més que res en el món, que no ho saps?
          De veritat?
          És clar, tonta. I què em volies dir abans?
          Que no et queden gens bé aquests calçotets.
Advertisements

2 pensaments sobre “Parella estable

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s