Encara t’observo de lluny, i respiro el teu aire.
Partícules teves penetren endins.
A glopades suaus et retinc.
Inspirar i expirar. Altre cop.
I el teu tu esdevé jo, circulant.
Doll calent enmig d’un mar gèlid, glaçat.
T’intueixo a prop. Cantonades, racons, ens separen, només.
No m’apropo, però, que m’allunyo, debades.
El turment fa l’ullet cinglant marges esquerps.
Jo. Amb tu aquí, però llunyà. Un cop més.
Finament s’esllangueix el paisatge
que havia creat amb el meu barruf llosc.
El temps, el record, és de rosa i de blau.
El llit amb llençols de floretes. El meu tacte suau.
T’estimava arraïmada a un fossar massa fosc.
El verí circulava entre el mur de desitjos d’amor incrustat.
Grinyolava la porta, s’esquerdava el maó que envoltava la casa.
Fuetejava, terrible, el vent fred l’interior,
Un relat d’impossibles abrandava l’espasa.
S’enfonsava, profunda, en l’immens descampat.
Jo era jo i era rosa. Tu eres blau, ho saps.
Lliure em dreço, però trista, penada.
L’albada tremola dubtosa, cansada,
en un contrallum de colors.
Estimava els capvespres, la mar. Les espelmes d’olors.
I el teu somrís trist amb l’espasa enfundada,
supurant en la molsa. Tendre embat, alè tènue,
arrels que enfonsàvem, profundes, en ànimes
ermes, encara, sense haver germinat.
Confidències que unien dos éssers exhausts per un joc,
Moments retratats, marionetes exànimes.
Tu i jo. Aigua i aire. Terra. Foc.
Et sento, però, encara. Et veig. T’observo, també.
M’atanso al coixí que era teu i s’ablana.
Faig festa de bruixa boscana. Va bé.
La campana. Conjuro tempestes de premonició.
Acluca’t, ull. Absenta’t. Escac i mat. Final decisió.
Udola la nit en el buit que deixares,
que vaig pressentir just a temps.
Tentacles xops de deler festegen, al llit,
el desig meu de tu, finalment esquerdat.
Feliç i il·lusa l’amant, capaç de creure en l’oblit
d’un amor que perviu, immune a la llibertat.
Núria Busquet Molist (13/09/2013)
Núria Busquet Molist 
De vegades en acabar una partida d'escacs, els adversaris comenten les jugades i el trancurs del joc. Tot allò que passava pels seus cervells i no manifestaven excepte que a través de les jugades. Sorgeixen moviments, combinacions, defenses que un no havia vist i sí l'altre. L'ambient es relaxa i sovint es veuen mans al cap de desesperació davant d'una jugada que no s'havia vist alhora que hom riu. D'altres cops es signen simplement els fulls on s'han apuntat les jugades, encaixada de mans i tal dia farà un any. La partida pot tenir un resultat i la vida real un altre. Jo veig el teu joc amb bones possibilitats! Abraçada.
M'agradaM'agrada