La pell mineral dels tirans embolcalla l’espai
En multiplica l’escata a les ciutats avares de portes en boques de guix
En multiplica l’escata a les ciutats avares de portes en boques de guix
No obstant
més nua que l’herba
i plena d’abril
La
Vida
Ordeix sens fi la desgràcia dels ídols
Revifa l’esclat de l’aigua damunt rius de sang.
No obstant
més aguda que el llamp
La
Vida
Sega el lligall de la por
Condemna les nits armades
I crida
a fer tremolar de tendresa les nostres clarors denegades
Crida la paraula oberta
Respira ja, en cadascú.
Andrée Chédid (1920-2011)
(Traducció del francès: Núria Busquet Molist 24/09/2013)