Culpabilitat

Em sento culpable perquè vaig iniciar un blog fa temps i no tinc temps d’actualitzar-lo. Em sento culpable de no dedicar prou temps als meus tres fills i a la meva parella. Em sento culpable de no anar prou al gimnàs, amb el que pago. Em sento culpable d’haver estudiat tantíssim per acabar fent una feina que no m’omple. Em sento culpable de sentir el desig irrefrenable de dedicar temps a l’escriptura i dedicar el meu temps sense nens a planxar la roba. Em sento culpable d’haver tingut tres fills i haver perdut part de la meva llibertat, i em sento culpable de pensar això, a la vegada em sento culpable de no tenir més fills, amb l’alegria que em dónen. Em sento culpable de no trucar prou sovint les meves amigues, ni quedar amb elles tot el que seria desitjable. Em sento culpable de no ser més comprensiva amb els meus pares i no dir-los prou sovint que els estimo. Em sento culpable de tenir trenta-sis anys i seguir pensant què faré quan sigui gran. Em sento culpable d’haver dedicat la meva joventut a divertir-me i no pensar en el futur i també de no haver disfrutat prou quan era més jove. Em sento culpable de no haver estat prou valenta en certs moments. Del que em sento més culpable, però, és de sentir-me tan culpable, amb la feinada que tinc cada dia…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s