ACTE PRIMER
Mare i tres nens petits que un dia seran adults, estirats a la gespa del jardí mirant la lluna. Edat dels nens: 5, 3, 3. Edat de la mare a la Terra: 38. Edat de la mare a la Lluna: 12. Edat de la mare a K-PAX: 15
ESCENA PRIMERA
MARE: Silenci tothom! La sentiu?
M.: Qui?
MARE: La lluna.
M. (sorpresa): La lluna parla?
MARE: És clar, jo sóc bruixa, jo parlo amb la lluna i les estrelles, els arbres i les flors.
O. (Interessat): I què et diu, la lluna?
MARE: Diu que té ganes de veure-us.
E. (traient-se el xumet de la boca, emocionada): A nosaltres?
MARE: Sí, diu que com que la vostra mare és bruixa, vosaltres sou fills de bruixa, uns nens molt especials. I que els fills de bruixes poden anar a veure la lluna.
M. (nerviosa): I com hi anirem?
O.: Amb coet!
MARE: No… Diu la lluna que el dia que hi hagi lluna plena intentarà acostar-se a la terra al màxim, i que quan estigui molt a prop, tirarà un raig de llum perquè puguem pujar-hi.
M.: I com hi pujarem, al raig de llum?
MARE: Serà un raig de llum de lluna. Anirà a parar al nostre jardí, i nosaltres estarem esperant. Pujarem sobre el raig de llum i anirem caminant fins la lluna.
E.: Al raig de llum no hi ha baranes?
MARE: No, haurem de caminar en filera.
E. (abraça la mare): Jo tinc por.
O. (agafant-li la mà): No tinguis por, E., jo et donaré la mà.
M.: Haurem de portar sabates especials per anar a la lluna?
MARE.: No caldrà, podrem anar descalços.
O.: I si ens cremem els peus?
MARE: És impossible, el raig de lluna és fred, no crema.
M. (s’incorpora): I què hi haurà a la lluna?
O. (gesticula amb els braços, com si estigués recitant un poema): Coses meravelloses!
E. (s’incorpora també, mirant la mare): Quines coses meravelloses?
MARE: Cràters gegants plens de petons i abraçades de sucre que es poden beure amb un got. Llaminadures. Tobogans i gronxadors. Persones que caminen somrient com ximples. Poemes i versos. Cançons amb guitarra. Mallots de ballet. Pilotes de platja. Iogurts de fruites del bosc. Gespa acabada de tallar. Follets, papallones i fades.
O. (amb cara de dolent): I pirates!
E. (poc convençuda): I pintallavis?
O. (deixa de fer cara de dolent per tranquil▪litzar-la): Claaar! I arbres de tots els colors. I albercocs.
E.: Hi ha arbres lila? Jo vull arbres lila.
O.: Sí. I de color groc també, seguríssim.
M. (es torna a estirar i mira meravellada el cel): I la lluna, també hi és? Jo vull veure la lluna. Podrem parlar amb ella?
MARE: És clar! La lluna és la que fa que tot sigui meravellós.
E. (s’estira de nou a la gespa, emocionada): Ai, no sé si li agradaré a la lluna. S’enfadarà amb mi si em veu amb la pipa?
O.: Què dius? La lluna és bona. Estima els fills de les bruixes. Ho ha dit la mama.
M.: Quan hi anirem, quan hi anirem? En tinc moltíssimes ganes! Li puc dir a les meves amigues de l’escola que vinguin?
MARE: Aviat. La lluna m’ha dit que m’avisarà. Però només poden venir els fills de les bruixes.
O. (es torna a estirar, preocupat): I si quan t’avisa estem amb el papa?
MARE: Tranquils, la lluna ja ho sap. Ens avisarà un dia que estigueu amb mi.
E. (mira el seu germà): Tinc molta por de caure del raig de lluna.
O. (li agafa la mà): Jo t’agafaré de la mà, ja t’ho he dit, no pateixis!
M.: Hem de portar vestits especials? Jo vull portar el vestit de papallones.
MARE: Els més bonics que tinguem.
O.: Puc portar la samarreta de pirata?
MARE: Perfecte! Segur que a la lluna li encanta.
E.: Podré portar el nino de dormir?
M. (mira la seva germana horroritzada): I si et cau pel raig de llum què? Millor que no el portis.
E.: D’acord… Mama, i podràs fer-me una trena i pintar-me les ungles?
MARE: Anirem més guapos que mai.
(Tots quatre estirats a la gespa, altra vegada, mirant la lluna. Deu segons de silenci total.)
E. (sospira): M’encanta la lluna…
O.: I a mi…
M.: I a mi…
O. (impacient, es posa dret): Quan anirem a la lluna, quan?
E. (es posa dreta, també): Sí, quan?
M. (s’aixeca de terra i estira el braç de la mare): Mama, quan, digues quan?
MARE (amb el cor encongit de tendresa, i una tristesa infinita per la nena que ja no és i que, d’altra banda, mai va ser, agafa els nens de la mà i els acompanya a dins de casa): Aviat, molt aviat. Ara, anem a dormir.
(Tres nens que un dia seran adults s’adormen somrient, i somien que van, caminant per un raig de llum, cap a la lluna, agafats de la mà de la mare.)
Núria Busquet Molist 