La poesia

11 febrer 20159 Juliol 2015 ~ Núria Busquet Molist ~ Deixa un comentari

Poesia, jo et juraré

i ja acabo, estic sense veu:

tu no ets la parla dolça

tu ets l’estiu en tercera classe

tu ets el suburbi i no la tornada.

Tu ets sufocant com el mes de maig, Iàmskaia,

reducte nocturn de Xevardino,

on els núvols exhalen gemecs

i s’escampen més tard per camins dispersos.

I, cargolant-se després com espirals les vies,—

no en la tornada, sinó en el suburbi,—

s’arrosseguen de les estacions cap a casa

no cantant, sinó muts.

Les restes de pluja taquen els raïms

i llargament, fins a l’aurora,

desgranen acròstics a les teulades

deixant anar rítmiques bombolles.

Poesia, quan sota l’aixeta

ets buida, com un cubell de zenc, un clixé,

que segueixi brollant el teu raig

tens a sota el quadern, — flueix!

1922

Borís Leonídovitx Pasternak (1890-1960)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist)

Tractat sobre la indivisibilitat de la por i l’amor

5 Octubre 20149 Juliol 2015 ~ Núria Busquet Molist ~ Deixa un comentari

El sord: si la bomba explota,
pensaràs: “Estic sord”.
(No entris a la cambra fosca,
No encenguis la llum,
podria ser que Déu hi fos.)

El cec: si un fulgor brilla de sobte,
pensaràs: “Estic cec”.
I esdevindràs una cripta
rutilant, però tapiada.

Entra llavors a la cambra,
encén la llum ataronjada,
Déu ja no hi és.

Ara és tot Ell a dins,
Esteu tots sols, en la tenebra.
En la misèria, en l’estretor.

Ielena Andrèievna Sxvarts (1948-2010)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist, octubre 2014)

La copa

5 Setembre 20149 Juliol 2015 ~ Núria Busquet Molist ~ Deixa un comentari

Em fa gràcia… i de mi mateix em meravello.

Realment se’m fa difícil viure amb la tristesa camuflada, aquest lament, aquest pesar. I entretant, anar provant de proveir-los d’esplendor i de bellesa, buscant imatges i comparacions; doblegant el meu discurs, m’entretinc amb el repic i el so de les paraules.

Jo, com escultor, com un orfebre, amb diligència tallo, i gravo, i decoro, de totes les possibles formes, aquesta copa, amb la que més tard em serviré el propi verí.

gener de 1878

Ivan Serguèievitx Turguénev (1818-1883)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 06/09/2014)

Sobre què?

9 Abril 20149 Juliol 2015 ~ Núria Busquet Molist ~ Deixa un comentari

Sobre què? – Sobre la supervivència a la mort

per instint de la pròpia conservació,

sobre la delicadesa, sobre la clemència del firmament

pots escriure el poema perfecte.

SOSrealisme – vet aquí el mètode: cada criatura

amb un parell d’ales – rima – amb rems a l’aire,

per a no perdre, per a remoure,

pel deure que té el colom amb la branca

la poma del cel, l’oliva lilosa

les flors, les olors, els fruits de l’eterna primavera…

Sobre els afortunats que moren

en la pau familiar d’un diumenge.

Vera Pàvlova (1963-)

Traducció del rus: Núria Busquet Molist (09/04/2014)

La pluja, la nit, la finestra trencada

28 febrer 20149 Juliol 2015 ~ Núria Busquet Molist ~ Deixa un comentari

La pluja, la nit, la finestra trencada.
I els bocins de vidre
encallats en l’aire
com fulles
que el vent no ha absorbit.
Un repic sobtat…
És així, exactament
com se’ns desprèn la vida.

Nika Georgievna Turbina (1974-2002)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 28/02/2014)

A Àlia

4 febrer 20149 Juliol 2015 ~ Núria Busquet Molist ~ Deixa un comentari

I potser també algun dia –com la sents ara de l’aigua

sentiràs la crida del viatge etern.

Sigues digna del teu llinatge de serp:

de la casa, de mi, dels meus versos, oblida-te’n.

Sàpigues una cosa: demà seràs vella.
Beu vi, sigues tu qui meni el trineu, canta prop de l’abisme,
converteix-te en gitana d’ulls blaus.

Sàpigues una cosa: ningú no és com tu.

Prova tots els braços.

Sí, cremen les avingudes de París!

(ho entens – milions d’ulls!)

Sí, sonen les guitarres de Madrid!

(que tant he esmentat als meus versos!) Sàpigues una cosa: l’ardor farà ampla la teva mirada,

(les veles hissades –tingues bon viatge!)
Sàpigues una cosa: demà seràs vella,
de la resta, filleta, oblida-te’n.

Marina Ivànovna Tsvetàieva (1892-1941)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 04/02/2014)

Què pensaré?…

9 gener 20149 Juliol 2015 ~ Núria Busquet Molist ~ Deixa un comentari

Què pensaré quan estigui al tombant de la mort, si sóc capaç, aleshores, d’un sol pensament?Pensaré, potser, en l’ús irrisori que he fet de la vida, en com he mandrejat, m’he adormit, que poc que he gaudit dels seus dons?

“Què dius? Que ja arriba la mort? Tan aviat? No pot ser! Si no he tingut temps de fer res… Tot just em preparava per fer alguna cosa!”

Evocaré, tal vegada, el passat, submergint-me en vivències dels pocs instants fúlgids, per mitjà de les cares i imatges que estimo?

M’acudiran a la ment les accions més terribles, i sentiré a l’esperit un dolor penetrant o, per ventura, un penediment tardívol?Pensaré, potser, en allò que m’espera, més enllà de la tomba… si és cert que m’espera quelcom?

No…. Em fa l’efecte que provaré de no pensar, em forçaré a rumiar una fotesa, per tal de distreure la ment de l’obscuritat que m’encalça, ennegrint-se a mesura que hi sóc més a prop.

Un moribund davant meu es planyia que no li donaven avellanes per rosegar… i allà, en les profunditats dels seus ulls de color evanescent, vaig intuir aleshores un aleteig, una lluita: la d’un ocell ferit de mort amb l’ala trencada.

Ivan Serguèievitx Turguénev (1818-1883)

(Traducció del rus: Núria Busquet Molist 09/01/2014)